PROJECTE JOIERIA

JOIERIA CONTEMPORANIA


Projecte de disseny:joieria contemporania

 Disseny d'una joia ,sèrie o petita col.leccio

 11 abril: el seu packaging ( amb la marca , logo o nom de la peça o col.lecció) i la imatge gràfica

  22 abril:fer un reportatge  fotografic, fotomuntatge  anunci publicitari... per presentar la imatge grafica del projecte

 Presentacio del producte final i un llibre d'artista del procès del treball.

 Visita per explicar els projectes  al taller de joieria  TASMANIA www.tasmania.cat/‎

   altres visites i treball individual al taller de joieria ( data a concretar)

Contemplar la idea de reutilitzacio i el reciclatge, conceptes com upcycling,eco,trash...,així com un acurat treball de disseny grafic i de l'objecte.

Es imprescindible partir d'una idea, forma o materia  per començar el procés i donar un significat conceptual al treball. 

Cal tenir en compte aspectes com l'ergonomia, la funcionalitat,l'ecologia,la comunicacio,investigacio de materials...

 EXPOSICIO DELS PROJECTES AL TALLER DE JOIERIA TASMANIA 
DATA A CONCRETAR  DURANT EL MES DE MAIG...

 Fes recerca:

Quin es el concepte del disseny dins el món de la joieria.?
Reflexionem sobre les diferents actituds entorn de la joieria: joieria d’autor, joieria industrial,el joier,el dissenyador,l'orfebre,l'artesà…
Realització d'un projecte final on desenvoluparem les diferents fases de tot procès creatiu, des de la idea fins a la presentació final de la joia

Llegir per el.laborar el projecte:

LA FORMA DELS OBJECTES

El disseny és el conjunt d'operacions mentals i tècniques per a imaginar la idea d'un objecte i fer que aquesta idea adquireixi una forma concreta que es pugui construir i que respongui a les necessitats previstes.

La definició d'aquesta forma, pot ser determinada per diferents factors:
-L'adequació a una funció pot ser uns dels elements que determinin la forma dels objectes.

-Els requeriments físics que ha d'acomplir per a desenvolupar correctament aquesta funció també determinen la forma.

-L'adequació d'aquests a d'altres elements o a factors ergonòmics serà un altre factor determinant.

-El tipus de material amb què es realitzi un objecte i la tecnologia amb què es fabrica també condicionaran la seva forma.

-La via projectual o les estratègies d'ideació també poden determinar el resultat formal.

-L'adequació de l'objecte a un estil concret o a uns paràmetres estètics o a unes preferències de gust determinades incidiran també, en la forma dels objectes.

-Les estratègies de publicitat i de comercialització també poden marcar l'aspecte formal del disseny.
-La necessitat d'innovació tecnològica dels productes serà un altre factor definitori de la forma.

sel.leccio webs de autors de joieria contemporania:

http://www.flickr.com/photos/cclb/sets/72157622993507607/with/4271941462/

http://www.velvetdavinci.com/show.php?sid=33

http://www.mardecolorrosa.com/

 http://yeswedrop.blogspot.com.es/2011/11/la-joieria-contemporania-i-lus-de.html

http://lourdescarmelo.blogspot.com/

http://www.klimt02.net

http://tallerperill.blogspot.com

http://silviawalz09.blogspot.com

http://www.jackcunningham.co.uk/jack_phd/chapter03.html

http://www.pin.pt/

http://basuradejoyeria.blogspot.com/

http://www.mahrana.com/work.htm

http://www.designboom.com/weblog/cat/10/view/7738/liesbeth-bussche-urban-jewelry.html

http://puigcuyas.blogspot.com/

http://montserratlacomba.blogspot.com


 El seguent text us ajudara a trobar-hi sentit i un concepte al vostre projecte


LA JOIERIA  
Podríem definir la joieria com un tipus d'objectes personals, més aviat petits i d'incalculable, per 
subjectiu, valor (im)material. Les joies designen poder, perpetuen fidelment emocions i records i 
sobretot, posseeixen un misteriós engranatge amb el qual s'activa el nostre desig de seducció o, 
finalment, de comunicació, des de primera fila, just sobre la nostra pell. La joieria contemporània 
és una tendència internacional que potencia aquest vessant expressiu de la joieria, i la converteix 
en un estimulant camp de recerca plàstica i conceptual.  
En els últims anys, els joves creadors han hibridat la joieria contemporània amb les arts visuals i 
les tendències més experimentals del disseny, sense oblidar per això la seva pròpia identitat. 
L'eclecticisme, la fascinació per la banalitat, l'intimisme o el bricolatge són estratègies 
compartides, que posen en evidència una clara afinitat d'interessos i fan difícil i potser 
prescindible, en certes esferes de la creació actual, la distinció entre artistes i dissenyadors.  
Què és una joia? Segons el Diccionario de Símbolos de Juan-Eduardo Cirlot, les joies representen 
veritats espirituals. Les pedres precioses dels vestits, dels penjolls i els braçalets de les princeses 
són símbols d'un saber superior. Sovint aquestes joies formen part de tresors amagats, 
custodiades per serps i dracs, perquè aquest saber superior -diu Cirlot- resideix en el fons del 
nostre inconscient com a l'interior d'una gruta: només el coneixement i l'experiència lligats a la 
vida, ens permetran trobar el camí. Les joies han estat tradicionalment un símbol de bellesa i 
perfecció, de riquesa material, dipositàries d'una força i d'una fascinació gairebé màgiques. 
Sense renunciar a l'essencial d'aquesta simbologia, el segle XX ha eixamplat extraordinàriament 
les fons i els materials, els usos i la significació de la joia. A més de la joieria tradicional, que 
elabora materials precisos, ha sorgit la joieria com a disseny, lligada a les tendències de la moda. 
Al seu costat, la joieria contemporània desenvolupa totes les possibilitats plàstiques i conceptuals 
de l'art dels nostres dies. Des de les joies que Max Ernst o Salvador Dalí van fer als anys 
cinquanta fins a les creacions de Manfred Bischoff o Ruudt Peters, veritables clàssics 
contemporanis, els artistes del segle XX han trobat en la joieria un camp obert per a 
l'experimentació. Una gran part del seu treball ha anat dirigit a 'deconstruir' la joia, amb l'objectiu 
de qüestionar els codis corporals, econòmics i socials que en determinen el valor en el món d'avui. 
Amb les recuperacions dels materials nobles, al final dels anys vuitanta, els artistes tornen a 
disposar de totes les possibilitats plàstiques per crear objectes únics que puguin ser el vehicle 
d'aquella veritat secreta, aquell coneixement interior de què parlava Juan-Eduardo Cirlot.  
Si pel carrer féssim una enquesta amb la pregunta 'què els suggereix la paraula joieria?' podem 
estar segurs que un gran nombre de persones respondria: 'diamants'. L'or lluent i altres gemmes 
vindrien a continuació, i després encara riquesa, glamour… de ben segur costaria trobar algú que 
es desviés de l'aclaparador protagonisme dels reis del món mineral o de la visió hollywoodiana de 
la joia. Què passaria si poguéssim sotmetre l'imaginari col·lectiu a una mena d'amnèsia selectiva, i 
aconseguíssim separar la joieria de la joieria? Doncs que, de cop, ens trobaríem davant d'uns 
objectes més aviat petits i d'incalculable, per subjectiu, valor (im)material. Serien objectes que 
designen poder, que perpetuen fidelment emocions i records, i sobretot, que posseeixen un 
misteriós engranatge amb el qual s'activa el nostre desig de seducció o, finalment, de 
comunicació, des de primera fila, just sobre la nostra pell.[…] 
Al principi de la dècada del 1960 va cristal·litzar el moviment internacional de la joieria 
contemporània. Els seus promotors defensaven precisament la idea de la joieria que acabem de 
descriure. Aquest canvi d'apreciació, en un moment de revolucions juvenils i himnes a la llibertat, 
convertí la joieria en una opció artística. Qualsevol material era vàlid […] Aquesta generació de 
joiers, que actualment gaudeix d'un gran prestigi, ha generat un circuit de galeries especialitzades 
i és present a museus d'arts decoratives i d'art contemporani d'avui del món, amb la qual cosa es 
posa en evidència la dificultat actual de classificar les disciplines creatives que es mouen entre 
l'art, l'artesania i el disseny. […] 
En comparació de les dels mestres (els que s'iniciaren als 60), les propostes dels alumnes (dels 
creadors actuals) es plantegen d'una manera diferent al moment de l'eclosió de la joieria 
contemporània perquè, actualment, ja no predominen projectes o utopies socials de gran abast. 
Davant la militància dels joves del 68 ara trobem una certa neutralitat. L'espai de creació d'aquests 
joves joiers també ha sofert un canvi d'apreciació i s'assembla més a una cuina o un laboratori que 
al taller d'un geni o de la base d'operacions d'un revolucionari que vol canviar el món de la joieria. 
En conseqüència […] un altre tret diferencial és mostrar-se més receptius als intercanvis i a les 
contaminacions de processos i estètiques d'altres camps, des de l'antropologia fins a la cirurgia 
plàstica, des de les labors de l'àvia fins al disseny gràfic. 
Mònica Gaspar. Luxe Interior. Joieria Contemporània Internacional. Barcelona: CaixaFòrum, 
Fundació 'la Caixa' 2003. 
Subscriure's a: Missatges (Atom)